Un llibre per estrènyer vincles amb les/els alumnes

El nostre fill gran té quasi 5 anys i ara té una època artística de pintar mandales. Li encanta. I jo m'he sumat amb ell. Ens agrada molt als dos, i ens relaxa, i gaudim molt de fer una activitat conjunta ell i jo.

Un dia d'aquest estiu, sense fer-ne comptes, vaig trobar aquest llibre a una llibreria.  Tot i que el títol sigui: ¡Colorea conmigo, Mamá! de l'editorial Picarona. (Picau la imatge) Està dirigit tant a mares com a pares. Ja només de fullejar-ho em va cridar molt l'atenció dues coses: les il·lustracions i el sobretítol "Crea, colorea y estrecha vínculos con tu hijo".

Una vegada a casa, encara em va fascinar encara més perquè, com feim totes les mestres, vaig pensar: això per l'escola estaria genial!!! I ara vos explic perquè:

El llibre l'ha escrit una psicòloga, Jasmine Narayan, llicenciada en psicologia clínica especialitzada en psicologia infantil i adolescent. S'ha acompanyat d'una il·lustradora, Hannah Davies, la qual ha creat cinquanta il·lustracions distribuídes en sis capítols.

A l'introducció, Jasmine Narayan explica la idea del llibre. Explica com moltes de vegades a les famílies els costa treure informació dels seus fills i filles de com els ha anat l'escola o com es senten, etc.Ella explica la seva teoria de Per què no funcionen les preguntes.

Explica com utilitzar el llibre, el qual "ha estat creat específicament per ajudar a les famílies a connectar i fomentar una conversa oberta amb el fill o filla mentre es gaudeix de la relaxant i tranquila activitat de pintar". A cada pàgina doble trobam una escena per pintar plegats amb dibuixos  amb detalls més complexos pels adults i il·lustracions més fàcils pels petits. Explica que no passa res si es vol pintar la part dels adults, o si se és esquerrà o dretà ja que va alternant la part d'adults i de petits durant tot el llibre.

Parla de trobar el temps per fer l'activitat, i de com emprar les tècniques centrades en el nin per connectar.

En aquesta introducció a mode d'instrucció de com emprar el llibre, també l'autora parla de:

- Què fer i que no fer durant el temps centrat amb el fill/a

- Com emprar l'elogi específic per augmentar la connexió

- Com iniciar una conversa i fer que continuï

- Què hauria de fer si... (i diferents hipòtesis del que podria passar mentre es fa l'activitat)

Quan vaig llegir tota aquesta introducció vaig pensar: Aquest llibre també aniria bé per parlar amb els i les alumnes. Quantes vegades tenim situacions a l'aula on veus que alguna cosa passa aalgun alumne i no treus cap informació? i les preguntes directes no funcionen (què et passa?, estàs trist? per què t'has enfadat?...) O quantes vegades pensam... hauria de parlar més amb els infants, connectar més amb ells, saber què pensen, com es senten,... en definitiva: ESTRÈNYER VINCLES. 

També serviria pel treball de PT, AL, AD, Orientadores, Equip de Suport en general, o per suggerir a les famílies que venen a tutoria a contar-nos que els seus fills no parlen amb ells. Pens que és una  molt bona eina amb molts d'usos. Pels petitons de tot igual és massa complicat ja que les il·lustracions són complexes i el llibre és de gran formar per cabre dues persones pintant a l'hora. Però pot servir com a inspiració per fer algun material més adequat a petits. Jo pens que funcionaria des dels 5 anys a tota la primària.

El llibre està dividit en 6 blocs temàtics, en 6 blocs de converses diferents:

1. Autopercepció
2. Relacions
3. Vida familiar
4. Vida escolar
5. Imaginació
6. Jugar

Cada bloc comença amb un petita introducció del tema i unes possibles preguntes o actuacions per cada una de les il·lustracions. Després ho acompanya possibles preguntes a afegir per establir converses.

Per exemple, aquest seria el corresponent al primer bloc: AUTOPERCEPCIÓ

Així seria més o menys com ens ha quedar una a casa. La vàrem fer del bloc de Vida Familiar. La va triar el nostre fill perquè li va agradar molt la il·lustració de les tortugues. I jo vaig aprofitar per parlar de com ens estava anant per vacances, quines coses fèiem, la sort de passar tant de temps en família... I va ser molt xulo, perquè parles mentre pintes... com quan eres petita a escola... et deixes anar... tant tu com l'infant... i van sortint cosetes...

Pens que és un material si més no inspirador per crear-ne el que necessitem a mida. La idea seria parlar amb els alumnes mitjançant una activitat conjunta. Fa mil anys a una escola a infantil féiem les Tutories Individualitzades amb aquest objectiu: obtenir informació, estrènyer vincles, conèixer els infants de veritat, però sense cap activitat a fer... i clar, per alguns infants més tímids era molt violent parlar de tu a tu.

Vos deix un document de mostra trobat a la pàgina de l'editorial: